Mugrons


Quan era adolescent, la Kumiko mirava amb enveja els primers bikinis que duien les seves amigues a la platja. Ella encara anava amb un vestit de bany d'aquells amb copes d'escuma. Però la Betty i la Jenny eren americanes i no duien aquells falsos sostenidors que amagaven la forma dels pits. El que més li cridava l'atenció era que, amb el fred del mar, els mugrons se'ls marcaven. Ella tenia uns pits bonics, però els seus mugrons no s'aixecaven mai, per molt freda que estigués l'aigua. Això la preocupava.
En fer-se una dona es va anar alliberant; anava fins i tot a treballar sense sostenidors. Se sentia orgullosa dels seus pits, però no pas dels seus mugrons. L’Haruki, el seu primer xicot, els acariciava, els besava... però res de res. Estaven quiets. Se sentia estranya, diferent, insegura.
Va passar el temps però tot seguia igual, fins que es va fixar en el Noburu: sempre tenia els mugrons drets. A l'estiu se li marcaven per sota la samarreta d'una forma descarada. Això l'atreia molt. El va anar encerclant, amb petits paranys, fins que va aconseguir que s'atrevís a convidar-la a sopar. Al cap de mig any es casaven.
La Kumiko es delia pels mugrons del seu home: els llepava, els mossegava, passava les seves galtes per sobre el seu pit com una gata en zel. Ell li responia: amb suavitat anava emmotllant els pits a les seves mans, li pinçava els mugrons amb els dits, com si fossin de fang i els volgués donar una nova forma . De mica en mica, gràcies al plaer que experimentava amb el Noburu, els mugrons adormits es van despertar. Quan va tenir la Kyoko la va alletar amb un delit gairebé orgàstic, ja que xuclant-li la llet li retornava el plaer après, que havia convertit els seus mugrons en tendres i erèctils maduixetes de bosc.
MM Morera, març 2011
 

 

0 Response to "Mugrons"

Publica un comentari a l'entrada