Lletres de Dona

El nostre personatge es remou inquiet a la butaca d’orelles on seu; la nit anterior va descobrir el secret que fidelment guardava el seu company: una carta anònima on se’l convocava a una reunió amb l’assassí més buscat per la policia. Volia evitar com fos els esdeveniments que imaginava: el seu amic mort per una trama maquiavèl·lica… un suplantament de personalitat.
Havia d’evitar-ho!
Hores abans entrà a l’estança on guardava els atuells per disfressar-se i escollí: un abric de llana, una perruca, un barret, la pipa i uns diaris per amagar sota la roba per poder espantar el fred de la nit.
Sabia el lloc i l'hora de la cita.
Esperà assegut pacientment que les busques del rellotge indiquessin el moment de posar-se en marxa. L’atzar faria la resta.
En sortir al carrer, una bafarada freda li despertà els instints més amagats. Un mar blanc sense esperances de final, sense camins, s’estenia davant seu; el gemec d’un carruatge creixia dins la nit a través dels llargs i grisos carrerons. Amb pas ferm es dirigí a la plaça, el punt de la trobada. Va esperar. L’humitat de l’ambient començava a calar-se-li als ossos. De sobte sentí unes passes que s’acostaven i una presència que emergia de la boira. En Watson es va veure reflectit com si tingués un mirall al davant. Tot va ser massa ràpid, l’assassí va sortir del no res; en Sherlock Holmes disfressat de Watson, l'assassí suplantant en Sherlock Holmes i en Watson, perplex, disfressat de Holmes… Quin desgavell!
El criminal disparà al que suposadament era en Holmes. Un tret i un crit somort van travessar el silenci. En Watson, el vertader, va caure com un ninot, els braços amagats sota el cos… el terra amarat de sang.
—Perquè ho ha fet Watson? —va cridar en Holmes, traginant el seu amic.
—Sempre he volgut ser com vós! No ho he fet gaire bé, oi? —digué amb un fil de veu.
—Ximplet...

*
No cal continuar la història, podeu imaginar el que en Sherlock Holmes diria al nostre personatge:”Elemental estimat Watson”