L'escenari
Després de pujar les caixes al pis amb ajuda del transportista, s’estirà al sofà i li entrà un atac d’empoltroniment. Tenia tota la vida guardada en caixes i no feia més que mirar-les. Començà a llegir d’esma, les etiquetes que ella mateixa havia enganxat: roba d’hivern, roba d’estiu, accessoris, llibres... (només de pensar en el que pesaven aquelles últimes caixes li augmentà la ganduleria).
Aleshores tancant els ulls, recordà el seu antic paisatge com si d’un fals decorat es tractés: un pis fals, objectes falsos, i... un marit fals. Vint anys fallits! No havia triat aquella ficció estúpida, l’havien triat per a ella, feta a la seva mida... S’havia sentit com un animal engabiat en aquella bonica presó, dins una cacera irreal però amb un caçador gens fictici. Aprengué a esmolar les urpes per defensar-se sense esperar que la devorés.
En tornar a obrir els ulls s’adonà que les ninetes s’empetitien humitejant-se i un alè d’esperança la desvetllà. Qualsevol que la veiés podria dir que està abatuda, però s’equivocaria, aquest nou sentiment no era cap niciesa. A poc a poc passà d’una estança a un altra. Tot era blanc i feia olor de nou: la cuina, el bany... Tot buit. Allí refaria el seu paradís, sola, sense l’ajuda de ningú, només calia una mica de paciència. Començà a riure i esclatà en aplaudiments, com si fos l'inici d’un fantàstic espectacle.
Juny 2010
Xus
Aleshores tancant els ulls, recordà el seu antic paisatge com si d’un fals decorat es tractés: un pis fals, objectes falsos, i... un marit fals. Vint anys fallits! No havia triat aquella ficció estúpida, l’havien triat per a ella, feta a la seva mida... S’havia sentit com un animal engabiat en aquella bonica presó, dins una cacera irreal però amb un caçador gens fictici. Aprengué a esmolar les urpes per defensar-se sense esperar que la devorés.
En tornar a obrir els ulls s’adonà que les ninetes s’empetitien humitejant-se i un alè d’esperança la desvetllà. Qualsevol que la veiés podria dir que està abatuda, però s’equivocaria, aquest nou sentiment no era cap niciesa. A poc a poc passà d’una estança a un altra. Tot era blanc i feia olor de nou: la cuina, el bany... Tot buit. Allí refaria el seu paradís, sola, sense l’ajuda de ningú, només calia una mica de paciència. Començà a riure i esclatà en aplaudiments, com si fos l'inici d’un fantàstic espectacle.
Juny 2010
Xus
0 Response to "L'escenari"
Publica un comentari a l'entrada