El gat i la mort.




Li agraden les pel•lícules de cinema negre, principalment després de sopar. Quan apaga el televisor se’n va al llit amb una sensació d’alleujament, de que ja s’han acabat els patiments i les morts. Avui en fan una de bona, de les antigues que costen de veure… Prepara els coixins del sofà, per estirar-se còmodament a rebre la frissança i la por que el fan estremir i, al mateix temps, el relaxen.
El seu gat Kop s’enfila al respatller, quiet com una estàtua egípcia, preparat per acompanyar-lo com cada vespre. Tots dos miren la pantalla: L’assassí ha entrat a la casa de la víctima. Porta una pistola a la mà. Camina gairebé a les fosques, fins arribar al lloc on sap que trobarà el seu enemic, el covard que li va destrossar la vida fa molt de temps. La porta s’obre sense fer soroll. S’acosta al sofà on jeu mig endormiscat un home gran.
Quan l’està apuntant al front, el Kop salta a les cames del vell i el desperta. La pel•lícula fa estona que s’ha acabat; no n’ha pogut veure el final... Se’n va a la cuina a beure aigua i hi tanca el gat. Entra al bany un moment i obre la porta del seu dormitori. Un tret el fa caure a terra, mort. Li queda a la retina la imatge del seu contrincant.

MM Morera, març de 2011.

1 Response to "El gat i la mort."

  1. Ma. Rosa says:
    15 de març del 2011, a les 2:03

    Nena Montse, Ja millor que el Monterroso, però molt millor, on vas a parar...

Publica un comentari a l'entrada