Lletres de Dona

La dona es va quedar mirant la porta que el seu marit havia tancat en sortir de casa. Estava sola. Les nenes ja havien marxat a l'escola amb l'autobús. Tenia molta feina a fer.

Un home bru de cabells foscos llegeix una carta: Carles, t'estimo, sempre t'he estimat amb bogeria, d'una manera irracional. Recordo aquells primers anys quan encara no teníem les nenes, tu i jo sols en aquella caseta minúscula de la platja...

La dona va recollir els plats bruts de la cuina, volia deixar-ho tot endreçat. Va plegar la roba que li havia quedat al cistell i la va endreçar als calaixos. Va passar l'aspiradora i es va aturar davant aquella darrera foto que s'havien fer tots quatre al parc d'atraccions l'estiu passat. L'agafà amb les dues mans i la va prémer contra el seu pit. Unes llàgrimes volien aparèixer als seus ulls marrons però no ho va permetre.

...tu i jo centrats en aquell amor tal vegada possessiu i obsessiu. Però van venir les nenes i llavors la nostra vida es va omplir d'una altra manera, però ens seguíem estimant. He estat feliç tots aquests anys al teu costat i pensava que tu també ho eres...

Quan va acabar de passar l'aspiradora va pujar a fer els llits i endreçar les habitacions. Les joguines de les seves filles estaven escampades per tot el terra. Va agafar una nina escabellada i li va acaronar els cabells. Finalment quan tot estava en ordre va mirar l'interior de l'habitació un moment des del llindar de la porta i amb un sospir la va tancar.

...però va resultar que tot era una mentida i que en un moment, no sé quan, tu vas deixar d'estimar-me, o potser, es que no em vas estimar mai. Vaig saber de la teva aventura amb aquella rosseta de l' oficina i m'ho vaig empassar, creient que malgrat tot m'estimaves. Però això d'ara...

La dona va anar llavors a la seva pròpia habitació, la va endreçar, va fer el llit i es va treure aquella roba d'estar per casa. Obrí l'armari i revisà una a una les diferents peces que penjaven fins a trobar la que volia, un vestit llarg i vermell d'estiu.

...no ho puc perdonar ni assimilar, ni puc entendre que em tractis així després de tot el que hem viscut durant aquests anys. Crec que no m'ho mereixo així que he pres una decisió. No ha estat fàcil però de la manera com sóc no veig altre opció...

Va entrar al cotxe blau que era al garatge recollint-se el vestit. Ja ho tenia tot a punt, esperava que allò funcionés com havia vist a les pel.lícules. Va engegar el contacte.

T'he de deixar, Carles, per sempre, i sempre només pot ser una cosa. Ho sento per les nenes però ets un bon pare i sé que ho seràs sempre. Perdona'm amor meu. Enten-me. Davant la bogeria del meu amor no puc fer res més. Trobaràs el meu cos dins del cotxe, al garatge. Quan tu arribis tot s'haurà acabat.

L'home, que havia hagut de tornar a casa a mig matí a buscar uns documents que s'havia deixat, i havia trobar una carta adreçada a ell damunt la taula del menjador, va reaccionar, va entendre de sobta i sortí corrents cap al garatge abans no fos massa tard.

Mª Carme Martín