Un altre dia de tele


Avui, feinejant amb l’aparell de televisió engegat i sense fer-n’hi massa cas, he sentit dir a no sé qui que entrevistaven, que la televisió era una arma molt poderosa.

No se massa de que anava l’entrevista, però la frase m’ha cridat l’atenció. Durant el dia m’anava venint al cap el que havia dit aquell, per mi, desconegut. Això ha fet que avui poses més atenció a la programació.

Un quart d’hora seguit de publicitat, tant se val la cadena. D’acord que estem en temporada d’hivern, però no tots estem constipats, ni tots tenim tos o mocs, ni tampoc febre ni mal de coll. Encara que després d’aquests missatges tan repetitius, i tot i no ser hipocondríac, et quedes amb una mena de sensació com quan surts d’un hospital.

Per sort avui no se’ls hi ha donat per les hemorroides, ni pels herpes, ni pels que ronquen. A la segona tanda d’anuncis els hi ha tocat als iogurts. No sé com ja no els venen a les farmàcies, d’aquesta manera podries com a mínim consultar al farmacèutic quin és el més adequat.
Quan ets davant de la nevera del supermercat, què fas?
Dubtes si agafar el que va bé per baixar el colesterol, o el que alleugereix els gasos, o el que ajuda a anar de ventre, o potser el que reforça els ossos, és clar que el que augmenta les defenses...

Ni vull comentar l’espai de noticies: crisi, morts, crisi, ferits, aiguats, crisi...

Tornem als anuncis, ara toca recordar-nos el “tema dentista”, que si caries , que si mal alè, que si dens engroguides, que si genives sensibles... No és prou trist anar al dentista que ens ho hagin de recordar contínuament? I la majoria de les vegades, per si això fos poc, tot plegat ens sol coincidir amb l’hora dels àpats.

Sort, per això, que dins el contingut dels telediaris ens fan de 20 a 30 minuts d’esports. Sobretot futbol, que pels que ens interessa l’art i la cultura ens ho empassem tot amb la il·lusió que al final, amb una mica de sort, dos o tres minuts els dedicaran al tema.

Realment aquell senyor de l’entrevista tenia raó, tot i que dubto que es referís a tot això.

1 Response to "Un altre dia de tele"

  1. Ma. Rosa says:
    25 de febrer del 2011, a les 1:46

    Ei! que guai, has explicat el que jo mateixa penso moltes vegades davant la tele, però no ho sabria escriure tan bé.

Publica un comentari a l'entrada